Posted on febrero 19, 2012
by admin 
1 
En BlauLLOCS WEB
- A cerâmica na cabeça
- Acácia Azevedo
- Alberto Hernández
- altacapa
- Anton Barnadas Pérez
- Art Neutre
- Artesania Catalunya
- Artesania Florae
- Bonart
- Camila y el Arte
- Carlota Baldrís
- Ceramica activa
- Clementina ceramics
- Deliving
- El bloc de Mariàngela Vilallonga
- El blog de Claudi Puchades
- El meu llogarret
El vel d'harmonia
- Fernando Malo
- Hisae Yanase
- Hoyesarte
- JR Ceràmica
- La gerra groga
- Linus Urpí
- Llar de Yukiko
- Lletraferits
- Maria Bosch
- Menuda Natura
- Mercè Rodoreda
- Moixons que volen
- Nefer Ceramistas
- Olga Xirinacs
- Oribe
- Otchi potchi
- Pastafangs
- Pedres Gravades
- Penedesfera
- Plataforma de arte contemporaneo
- Quadern de Terramar
- Recortes de Forolandia
- Revista Ceràmica
- Sofia Beça
- soymenos
Durant les habituals passejades matinals de diumenge escorcollo vorals de camins i marges buscant vestigis d’antigues construccions.
M’agrada imaginar-hi la vida que hi ha transcorregut.
Avui entre fenassos han aparegut les restes d’una de les quatre parets d’una pica de vinya.
El marge que limita la vinya constituia una de les parets, aquestes eren revestides de cairons de fang ferruginós vidriat i de tobes de terracuita de les anomenades de la ditada.
En queda molt poc, però m’ha semblat que podia llegir-hi molt.
El turquesa del sulfat de coure, el vermell lluent del cairó, les tres ditades de la toba…
De ben segur la pica va ser revestida amb les restes dels cairons del cup, de les tobes de l’eixoll…
A pocs metres una barraca de pedra seca revestida de morter i amb la cúpula una mica més cònica del que és habitual, aquesta, coberta de lliris que si plou una mica, per Setmana Santa la tenyiran de blau.
Per la forma de la cúpula m’ha fet pensar en els trulli de l’Apulia, construccions de camp també, vivendes temporals, refugis, magatzems amb les parets de pedra i fang i la cúpula de pedra seca, cònica o piramidal.
Trullo de la regió de l’Apúlia.
Darrere la barraca una altra troballa, entre restes d’enderrocs, trossos de lavabo i rajoles diverses algú hi va abandonar el mosaic hidràulic que ja creia massa antiquat pels temps que correm…
De tornada, la bassa, buida, no té sínia que l’ompli, una de les darreres riuades la va descalçar i el propietari la va treure.
El camí és allí, fidel, cada diumenge ens acompanya a fer la passejada.
Massa tresors junts per a un sol dia. Sí, es poden dir en un apunt breu. Però si es tracta de recrear-hi la vida o imaginar-me de nova (la dels ulls que ho miren), la narració pot ser extensa.