http://camillaperezsalva.blogspot.com/2011/09/loli-el-pa-i-el-vi.html

Vista general de la sala d’exposicions.

Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la població de  La Galera.

Col.lecció d’ungüentaris, aquestes peces són petits recipients relacionats amb l’ús de l’oli i dels derivats del vi en la confecció de productes destinats a usos sacres, sanadors, cosmètics. Estan fets en gres engalbat,  brunyits i cuits a 1260º

 Molí de barqueta. Gres engalbat

Piques d’oli. Gres engalbat a l’exterior i esmaltat a l’interior.

En cap moment he pretès fer una rèplica d’un molí o d’una pica, ni pel tamany ni pel material ho poden ser, és allò que em suggereixen fet amb el material amb el que jo m’expresso, el fang.

 M’interessa tot allò que el pas del temps va deixant en el que ens envolta, en la llengua, en el paisatge, en les nostres cases, en les eines que utilitzem en la nostra activitat…

Les pedres, sobretot les pedres, les pedres que han estat treballades, que han format part d’un edifici o ho insinuen, que han contingut aigua, blat…un cos en el seu etern descans, una relíquia…

Vaig llegir que Espriu en ocasió d’una exposició d’escultura  de Manuel Cusachs va dir:… cada geni d’aquest art, és impel.lit, se l’informi o no, per la meravellosa alenada  prehistòrica… parlava de la perdurabilitat de la matèria enfront del  … vidre prim de les paraules…

Parlant de l’escultura de Fenosa diu:…l’escultura és l’ossària de la civilització, els ossos són allò que veritablement perdura.

 Aquestes paraules em van reafirmar en el que sempre ha estat el meu principal referent…el passat, l’ARA del PASSAT, tot allò que perdura.