Falten encara 21 dies  perquè el sol creui l’equador celeste i passi de l’hemisferi nord al sud, però els trets dels caçadors  a trenc d’alba m’han desvetllat i d’alguna manera m’han dit, surt la tardor és de camí…

L’aire que entrava per la finestra m’ho ha fet notar també, només sortir el blau del cel, aquest blau tan net de tardor m’ho ha confirmat.

Les ametlles són ben madures…

les figues, amb les tres pes per ser dolces, Penjallones i Picades pels Pardals estan al punt.

Els pàmpols de la vinya  ja collida comencen a trencar el color…

Al començament de viure en aquesta casa, fa més de vint anys, a mitjan agost, la masia del davant s’omplia de veus noves, cants i murmuri, eren els collidors que venien d’Andalusia, sempre els mateixos de feia anys, al vespre en havent sopat feien tertúlia i gresca…eren uns dies diferents… ara amb les màquines una vinya es cull en un moment i el so de fons no és pas que sigui massa agradable…

Mentre esmorzava sota les moreres del pati, observava com lentament queien algunes fulles, d’un groc intensíssim en ser travessades pels rajos de sol, m’han fet companyia una bona estona…