El magraner (Els arbres de la meva vida)

Recolzat a la tàpia del baluart hi havia un vell magraner i una enfiladissa de flor menuda i blanca aprofitava cada primavera les  branques del costat del mur per enlairar-se i veure el sol.

El magraner era ben particular, cada primavera feia uns bons préssecs d’aquells d’aigua, els primers, de carn blanca i sucosa, més entrat juny i juliol eren de carn turgent i groga, perfumada… a la tardor com tots els altres magraners ens donava magranes.

Acabàvem de dinar i el papa ens deia: -Veniu, he vist que el magraner té préssecs!

Ens faltaven cames per córrer cap a l’arbre i veure aquells fruits que tan estratègicament havia distribuit el pare per les branques més baixes.

Quan sabia que es començaven a collir els primers préssecs corria a comprar-ne uns quants, a la botiga o al pagès que en tingués, disfrutava del joc, em sembla que més ell que nosaltres mateixos.

Això es repetia tres o quatre cops l’any, fins que  va trobar que érem massa grans per aquest joc.

Quan el magraner deixava de donar préssecs venien les magranes.

Era un magraner especial i únic, simultanejava la florida pròpia, petites boles verdes, d’egregia corona guarnida amb pètals d’un roig viu, intensíssim i llargs estams grocs amb els cobejats préssecs. També hi jugàvem amb les flors del magraner, en féiem pipes, clavàvem un tronquet  al futur fruit i féiem com si fuméssim.

A l’estiu, ombrejava els nostres jocs i al vespre  escoltava silent les converses mentre preníem la fresca.

Arribava la tardor, s’esberlaven els fruits, impotent la pell per contenir tanta vida robí.

Dolces i sucoses, amb vi i sucre, soles…

A l’hivern, nu davant la casa esperava la tebior dels primers raig de sol per inflar els borrons i treure fulles i  préssecs i flors i magranes…

 Les fruites de casa: http://camillaperezsalva.blogspot.com.es/2011/07/les-fruites-de-casa.html