El magraner (Els arbres de la meva vida)

Recolzat a la tàpia del baluart hi havia un vell magraner, una enfiladissa de flor menuda i blanca aprofitava cada primavera les  branques del costat del mur per enlairar-se i veure el sol.

El magraner era ben particular, cada primavera feia uns bons préssecs, d’aigua els primers, de carn blanca i sucosa, més entrat juny i juliol eren de carn turgent i groga, perfumada… a la tardor com tots els altres magraners ens donava magranes.

Acabàvem de dinar i el papa ens deia: -Veniu, he vist que el magraner té préssecs!

Ens faltaven cames per córrer cap a l’arbre i veure aquells fruits que tan estratègicament havia distribuit el pare per les branques més baixes.

Quan sabia que es començaven a collir els primers préssecs corria a comprar-ne uns quants, a la botiga o al pagès que en tingués, disfrutava del joc, em sembla que més ell que nosaltres mateixos.

Això es repetia tres o quatre cops l’any, fins que  va trobar que érem massa grans per aquest joc.

Quan el magraner deixava de donar préssecs començava la seva curiosa florida,  petites boles verdes, d’egregia corona guarnida amb pètals d’un roig viu, intensíssim i llargs estams grocs, també hi jugàvem amb les flors del magraner, en féiem pipes, clavàvem un tronquet  al futur fruit i jugàvem a fumar.

A l’estiu, ombrejava els nostres jocs i al vespre  escoltava silent les converses mentre preníem la fresca.

Arribava la tardor, s’esberlaven els fruits, impotent la pell per contenir tanta vida robí.

Dolces i sucoses, amb vi i sucre, soles…

A l’hivern, nu davant la casa esperava la tebior des primers raig de sol de primavera per inflar els borrons i treure fulles i  préssecs i flors i magranes…

Les fruites de casa: http://camillaperezsalva.blogspot.com.es/2011/07/les-fruites-de-casa.html