coloms a la riera. fot. Ton Barnadas

Dissabte 26 d’octubre cap a migdia un bon grup d’urbanites, permeteu-me l’expressió, trafiquejava per les dues ribes de la riera de Banyeres a l’alçada del pas sota Can Ravella, em van encuriosir, què feien? es veien enfeinats, pares i mares joves amb nens de curtes edats, plens de bona voluntat, no els la negaré, però amb la mateixa proporció d’ignorància i un xic de la prepotència… la que caracteritza la majoria d’urbanites en relació amb els que vivim a les zones rurals. Gorretes, texans, sabates esportives, un cavaguet i una galledeta amb aigua. Vaja, com si anessin a jugar a la sorra de la platja.

Doncs bé, primer van recollir el que les torrentades arrosseguen i gent amb poca conciència ha deixat més amunt o que ha tirat directament en el lloc després d’haver-hi menjat o begut, una bona acció sens dubte, per la qual se’ls ha de felicitar.

la riera a la primavera

El paratge en qüestió és un paratge frondós, amb diversitat de flora,  plataners, lledoners, salzes, enfiladisses de tota mena, els oms van morir tots d’una malaltia que va afectar tota la península fa una vintena d’anys, canyars, joncs…també és ric en fauna, s’hi poden trobar ànecs, polles d’aigua…

família d’ànecs a la primavera

Doncs bé, sota aquest paratge frondós al que el que menys li cal és més vegetació, tot el contrari, controlar la que generosament i de forma espontània hi creix és el que manca, s’ha de deixar pas a les violentes torrentades que de tant en tant decideixen baixar, van venir-hi a plantar pins i carrasques, sí, pins i carrasques o alzines, no vaig distingir-ho bé eren plançons d’uns 10 centímetres, varietats per altra banda que no són de ribera i necessiten llum i sol, no l’obaga d’aquest paratge.

la riera a la tardor. fot. Ton Barnadas

En veure-ho els vaig demanar que què hi plantaven, que allí no era el lloc, que de vegetació ja n’hi havia prou….bé no em volien entendre, els vaig dir que si havien trobat aquell lloc net de era perquè els veïns que hi vivim procurem controlar aquesta vegetació mantenint una distància de seguretat per les vivendes en cas d’incendi, que el pastor amb el seu ramat neteja el sotabosc…  no entenien res i em van respondre que tot això que fèiem ho fèiem pel nostre benefici…???? pel nostre benefici??? aquí vaig ser jo la que no vaig entendre res … i que ells venien a plantar per un bé comú…??????? un bé comú????

Veient que no ens entendríem els vaig deixar fer, com si haguessin anat a jugar al parc.

El ramat o qualsevol brètol  faran la feina,  se’n fan tantes de coses des de la ignorància!

 Hi havia algú que semblava que portava la veu cantant, va anomenar permisos de l’ajuntament corresponent i també l’agència catalana de l’aigua, agència de la qual m’estimo més no parlar, els oms dels quals he parlat anteriorment, de més de vint metres d’alçada  són competència seva,  de l’ACA, fa més de vint anys que són morts i resten palplantats secs i podrits caient a trossos, ara sobre la tanca d’una casa, ara a terra i potser algun dia sobre una família que passejarà tranquil.lament per aquest singular paratge del Penedès.

 Em sap greu tan mala gestió, tanta desidia i tanta ignorància.

Si alguna cosa hi havia de positiu era potser el poder educatiu cap als nens, però vist com ha anat en tinc també els meus dubtes, el fet de recollir  brutícia, llaunes, plàstics, bona acció no ho negaré pas, inacabada però, a escassos cinquanta metres hi ha un contenidor… la tasca ben feta i acabada sí que hagués estat educativa.

 Ah! me’n descuidava, avui, totes les deixalles que van recollir resten al mateix lloc amuntegades, veurem qui les vindrà a recollir, l’ajuntament? l’agència catalana de l’aigua? o algun dia cansada de veure-les aniré amb bosses a fer-ho jo mateixa? … dels plançons avui ja en faltaven més de la meitat.