Ara me n’adono que el saüquer és un dels arbres,  en aquest cas arbusts, de la meva vida; de petita flanquejaven el Torrent de les Anguiles, darrere la casa,  m’atreien d’una forma especial els troncs cilíndrics, lleugers, buits per dins, les flors compostes, blanques, com blondes de  la més fina dentelle de Calais, com la més delicada punta de coixí de seda. A la tardor els seus fruits, ulls negres escrutant l’infinit… de gran els tinc també a tocar de casa, un altre torrent ple de saüquers també,  ara me n’ adono, sempre m’acompanyen, sempre són allí presents…

El nostre saüquer  té una considerable alçada i les  tiges s’obren en cercle formant un paraigües protector, un paraigües, ara de suau perfum i delicat color.

Abundant per tota la conca mediterrània és un arbust fàcil de trobar al costat de moltes masies,  pel seu fàcil cultiu, les seves propietats medicinals i també  culinaries. Dels seus fruits se’n fan melmelades i de les seves flors bunyols.

He rellegit unes quantes vegades la novel.la Jardí vora el mar, no me’n canso, passejo de la mà  del jardiner,  veig els colors de les hortènsies, dels pensaments, dels lliris del Perú…  sento els seus penetrants aromes mentre escolto les onades morir suaument  a la sorra a tocar del jardí; no he sabut trobar una novel.la que sàpiga descriure tant bé com aquesta de Mercè Rodoreda la sensualitat d’un jardí,  el perfum de les roses, la salabror del mar als llavis, l’olor de podridura de les fulles, la lluna emparrant-se eucaliptus amunt cel enllà,  la penetrant  olor del llesamí al capvespre…

Coses semblants he sentit  amb la novel.la Como agua para chocolate de Laura Esquivel,  els sabors, les aromes, les textures i les reaccions que aquests provoquen en els cossos dels seus personatges pots sentir-los també intensament en llegir-la, tal és la màgia de la paraula, els pètals de les roses que acompanyen les  guatlles són tan sensuals… o  cuinar amb la sal provinent de l’evaporació de les llàgrimes…

Avui,  he viscut una experiència semblant fent  bunyols amb la flor de saüc.

La més lleu brisa provoca una subtil i florida pluja blanca, són tan delicades  aquestes flors! mentre curosament les tallava i posava cap per avall en una plàtera  no podia evitar que les diminutes flors se m’anessin  embolicant  pels cabells, la roba…  la seva olor suau anava omplint-ho tot.

Blanca també la farina, blanca la sal … l’aigua poc a poc ho ha lligat tot, l’oli ros i calent feia cruixent el bunyol que  allitava la flor, era el moment de tallar les tiges verdes, cinc, cada flor en té cinc.

quan el bunyol s’ha tornat ben ros li he donat la volta i encara una altra vegada,

La fina blonda color crema quan era crua ara s’havia tornat rossa, era el moment de treure-la del foc.

He reservat un grapadet de les floretes que s’han desprès i les he deixat caure pel damunt.