EINES, ESTRIS és una sèrie en la que treballo fa anys. M’interessa tot allò que evoquen, la història que m’expliquen; Prolongació  de les mans,  ajuden a donar formes a les nostres idees,  dia a dia en la solitud dels tallers prenen  la nostra forma, la de les nostres obres, assimilen les nostres empremtes i es fan més i més properes.

Les eines i altres estris utilitzats pels artesans, siguin d’oficis artístics o no, al llag de la història han canviat ben poc, tenen un disseny perfecte,  arriben a una total depuració,  la forma rigorosament estudiada per aconseguir la màxima funcionalit amb el mínim, els materials resistents, de proximitat…penso  en una llençadora de teler, en un bastonet de boix  per modelar,  en un ribot, un corró…

L’exposició no vol fer un recull  etnogràfic o historicista de les eines, res més lluny del que pretén aquesta, la majoria de les obres tenen un origen indefinit no es pot dir ni quina eina és ni en quin ofici s’utilitza, evoquen el món del treball artesà, el taller, l’estudi, el desgast, el pas del temps, la vida que hi transcorre, la resistència dels materials… 

Cada una d’aquestes peces està concebuda com una obra ceràmica amb un concepte totalment  contemporani  no són allò que formalment són  només, són sobretot allò que evoquen, allò que a cadascú li expliquen, això sí  sense oblidar l’ofici que hi és en cada una d’elles en l’aspecte formal i al qual  és impossible renunciar, conèixer l’ofici et dona llibertat en els moments de solitud creativa. 

 

 o

Ampolles. Eines, Estris 2014

 0

 

Llauradors. Eines, Estris 2014

 

 

Cullerots. Eines, Estris 2014

 

 

Llauna XIII. Eines, Estris 2014

 

 Mesures còniques. Eines, Estris 2014

 

Del 6 de setembre al 5 d’octubre.

INAUGURACIÓ: 9 de setembre a les 19:30
Carrer dels Banys Nous, 11 Barcelona

de 10:00 a 20:00 tots els feiners i de 10:00 a 14:00 els festius.

30 de setembre:

 Taula rodona: “La ceràmica en el món de l’art contemporani”

“De todos los objetos, los que más amo son los usados. Las vasijas de cobre con abolladuras y bordes aplastados, los cuchillos y tenedores cuyos mangos de madera han sido cogidos por muchas manos. Éstas son las formas que me parecen más nobles. Esas losas en torno a viejas casas, desgastadas de haber sido pisadas tantas veces, esas losas entre las que crece la hierba, me parecen objetos felices.

Impregnados del uso de muchos, a menudo transformados, han ido perfeccionando sus formas y se han hecho preciosos porque han sido apreciados muchas veces.

Me gustan incluso los fragmentos de esculturas con los brazos cortados. Vivieron tambiénpara mí. Cayeron porque fueron trasladadas; si las derribaron, fue porque no estaban muy altas.

Las construcciones casi en ruinas parecen todavía proyectos sin acabar, grandiosos; sus bellas medidas pueden ya imaginarse, pero aún necesitan de nuestra comprensión. Y, además, ya sirvieron, ya fueron superadas incluso. Todas estas cosas me hacen feliz.”

Bertolt Brecht
(1932, De Poemas y canciones, Alianza Editorial) 

0

 

 

Més sobre la sèrie EINES:

http://camillaperezsalva.blogspot.com.es/2011/10/eines.html

Les imatges de les ceràmiques són d’Anton Barnadas www.antonbarnadas.com