• INICI
  • C.V.
  • GALERIA
    • OPERA LUTUM
    • En repòs
    • Eines, Estris
    • Mitgeres, 2010
  • ESCRITS
  • EN BLAU Blog
  • GARROFES,4
  • CONTACTE


Hi havia una vegada un paratge…que ja no hi serà més

 Posted on diciembre 30, 2014      by admin
 5

Hi havia una vegada un paratge… que ja no hi serà més.

 

Era d’esperar…

Un pla de restauració de la Riera de Banyeres?…Desbrossar-la per deixar pas a l’aigua?…Treure espècies forànies invasives i substituir-les per altres autòctones amb la finalitat que la fauna que hi està associada no se’n ressenti?…Obrir camí per passejar per la riba i gaudir dels canvis estacionals de la seva vegetació i fauna?…  Que bonic!…I un be negre! això no s’ho creu ningú.

Tot plegat només interessos electorals, ara ja no cal que intentin fer-me beure més a galet.

Fa pocs mesos van acabar amb un canyar que des que  visc a la zona, més de vint anys, sempre l’he vist. Primer el van destruir mecànicament, després amb mitjans fitosanitaris, quin eufemisme, herbicides queda massa agressiu i el projecte que executa el consistori de Banyeres del Penedès és d’allò més VERD i BENIGNE.

L’argument del  regidor que en té la competència,  en resposta a la meva queixa  quan li vaig fer saber com a veïna que sospitava que tot allò era només aparador, que farien una mica de moviment i tot quedaria en  res… va ser:  Els canyars són espècies invasives,  obstrueixen el pas de l’aigua, perjudiquen amb el seu creixement descontrolat altres varietats vegetals autòctones, i  sobretot em va dir que no patís per la fauna associada, que ho tenien en compte i hi introduirien espècies autòctones  on ànecs,  polles d’aigua i altres animals poguessin  acomodar-se. De moment d’això últim no he vist res.

Possiblement siguin espècies invasives, però a l’aiguabarreig de l’Ebre – Segre resulta que són protegides i això de forànies???? no sabria dir-ho, fa centenars d’anys s’utilitzaven per fer l’encanyissat sota les teules i per mil i una coses útils, no cal dir a les hortes.

Per donar-me aquestes explicacions  en el mateix lloc dels fets, venia acompanyat de dues tècniques  de l’empresa que executa el projecte, d’un jardiner i un feix de papers i plànols explicant-lo.

Podria fins aquí, estar-hi d’acord si no fos perquè:

 

En aquests moments a l’altra banda d’on creixia el canyar, obstacle natural, hi estan instal.lant taules, bancs i altre mobiliari de fusta  sobre plataformes de formigó, obstacle també, que ocupa més superfície de la que el canyar no ocupava i a sobre artificial; per si això fos poc hi ha la despesa innecessària que això suposa.

Que bonic!

I em pregunto: Això no obstaculitza el pas de l’aigua quan baixa enfurismada? Qui vindrà a netejar-ho quan plàstics, branques i brutícies vàries quedin encallades entre aquest mobiliari? Qui retirarà les ampolles, bosses, llaunes  que els usuaris deixaran, que ho faran, escampats pel paratge ara en estat força verge? Qui vindrà a buidar les papereres que vull creure que hi posaran?

 

No hauria estat més encertat destinar els diners gastats en aquesta actuació en la retirada dels oms atacats per la galeruca i morts des de la dècada dels noranta, corcats, podrits, caient a trossos,  sortosament sense, de moment, cap desgràcia personal?

 

O potser fent obres de millora  en el pas, per cert molt transitat, sobre la riera, pas que massa sovint no es pot fer a peu sense mullar-se? Són tan estrets els  forats  que quatre fulles  l’embussen i fan que l’aigua hagi de passar pel damunt privant caminants i biciclistes passar sense mullar-se.

Però, l’any s’acaba i suposo que la partida destinada al projecte s’ha de gastar abans del 2015, no hi entenc, però suposo que per aquí van les coses i és clar, amb les presses no han tingut temps de valorar prioritats.

O…potser d’aquí quatre dies, quan hagin de fer el recull d’actuacions realitzades durant la legislatura aquestes fotos lluiran més , un paratge idíl.lic amb taules bancs i jocs infantils acabats de posar, faran més patxoca, és igual que dos-cents metres més amunt, sobre l’antiga depuradora ja hi hagi un espai d’aquest estil, per cert gens utilitzat. En calia un de nou?

La propera primavera, a tocar, tenim eleccions municipals cal que no ho oblidem.

De la riera sí que se n’oblidaran, fins d’aquí quatre anys més… o vuit…

Tot plegat, llastimós!

Podeu saber més de La Riera de Banyeres clicant sobre aquest enllaç: http://www.camillaperez.com/?tag=riera-de-banyeres

El dijous 5 de febrer, van instal.lar un contenidor, per descomptat de recollida selectiva, cal dir que diumenge faran la solemne inauguració, han instal.lat cartells per tot el camí, no fos cas que algú s’extraviés…això si, en cap moment avisen dels perills de passejar sota els arbres morts i corcats que cauen a trossos i no han pogut tallar ni que quan han caigut quatre gotes no podran travessar el pas sobre la riera sense mullar-se els peus…tot això segueix igual….

 

 

 

5 Comments for Hi havia una vegada un paratge…que ja no hi serà més

eli

fa mal… de veritat…
em sap molt de greu Camil·la 🙁

Reply

admin

Olga Xirinacs3 gener de 2015, 10:52
¡¿Què dius, estimada Camil·la?! ¿La canya depredadora? ¿Quan tota la vida els de Tarragona hem estat i ens han dit sempre pelacanyes? (Com als de Reus, ganxets) ¡De cap manera eliminar els canyars, instruments musicals des de la nostra infantesa…! Fruita seca posada al sol sobre els encanyissats, canya clàssica, tan útil pels horts com per les edificacions rudimentàries…
Si vols suport escrit, ja et faré una tirallonga de frases a favor de les canyes. Però em temo que contra els polítics incultes i superbs no hi ha res a fer.
¡Bon any i bon art, benvolguda Camil·la!

Reply

admin

Diumenge 8 de febrer fan la “solemne inauguració” del nyap.
Els oms morts segueixen al seu lloc, els forats sota el pas de la riera, massa petits per engolir l’aigua segueixen obsolets igual… S’ha fet allò que es veu però no és necessari. Vaja, en la línia de mala gestió a la que ens tenen acostumats. Una llàstima.

Reply

admin

I de papereres… de moment, res de res.

Reply

Calia posar-hi les grapes? Hi havia una vegada un paratge… que ja no hi serà més II ‹ Camil.la Pérez Salvà

[…] darrera setmana de desembre de 2014 escrivia aquesta entrada al bloc http://www.camillaperez.com/?p=4773 caldrà llegir-la per entendre la present que n´és […]

Reply



Leave a Reply





  Cancel Reply

  • Entrades recents

    • Del nèfle al basilisc
    • En repòs. Cal Xerta
    • A propòsit d’unes flors
    • À propos d’Escher i de Daniel Patijn
    • Les figuesflor i els estornells
  • Núvol d’etiquetes

    Anton Barnadas Pérez Ardhara 25 Art Art contemporani Baix Penedès barraques de pedra seca Bauhaus besavis i besàvies Camil.la Pérez Salvà caminades Ceràmica Eines Eli Moretó El Portal del Pardo Els arbres Exposició L'oli el pa i el vi Exposició La festa Festival del Bol Flora propera FLORS fotografia Guglielmo Marthyn Jame's Band & Family Jardí sec La Galera Les Torres Altes Loredana Seregni Madola Maria Bofill Marta Dávila Mercè Rius Museu de Ceràmica de Barcelona Nadala Nati Soler Alcaide Opera Lutum parets mitgeres piques de vinya Recerca històrica familiar Reflexions Riera de Banyeres Roberto Zanelli Sandra Baruzzi T. Costa-Gramunt vinyes Yukiko Murata
  • Categories

  • RSS En Blau

    • Del nèfle al basilisc
    • En repòs. Cal Xerta
    • A propòsit d'unes flors
  • LLOCS WEB

    • A cerâmica na cabeça
    • Acácia Azevedo
    • Alberto Hernández
    • altacapa
    • Anton Barnadas Pérez
    • Art Neutre
    • Artesania Catalunya
    • Artesania Florae
    • Bonart
    • Camila y el Arte
    • Carlota Baldrís
    • Ceramica activa
    • Clementina ceramics
    • Deliving
    • El bloc de Mariàngela Vilallonga
    • El blog de Claudi Puchades
    • El meu llogarret
    • El vel d'harmonia El vel d'harmonia
    • Fernando Malo
    • Hisae Yanase
    • Hoyesarte
    • JR Ceràmica
    • La gerra groga
    • Linus Urpí
    • Llar de Yukiko
    • Lletraferits
    • Maria Bosch
    • Menuda Natura
    • Mercè Rodoreda
    • Moixons que volen
    • Nefer Ceramistas
    • Olga Xirinacs
    • Oribe
    • Otchi potchi
    • Pastafangs
    • Pedres Gravades
    • Penedesfera
    • Plataforma de arte contemporaneo
    • Quadern de Terramar
    • Recortes de Forolandia
    • Revista Ceràmica
    • Sofia Beça
    • soymenos



© Copyright Camil.la Pérez Salvà