Podríem, si fem una mirada superficial, dir que l’obra que  l’artista Anissa Fung presenta a la VIII Biennal Internacional de Ceràmica del Vendrell és només una demostració de virtuosisme tècnic, podríem quedar-nos en l’anècdota, però no, no és només això.

Dra. Anissa FUNG Siu-han, aquest és el seu nom complet, ens crida l’atenció el tractament de Dra. així és com es presenta ella, la ceràmica en tot l’orient, la Xina, Korea, Japó…té un reconeixement que a casa nostra malauradament no té i és disciplina universitària.

És molt reconeguda per la seva ceràmica creativa que reflecteix la cultura dels rituals de l’Antiga Xina, i pel seu compromís amb la transmissió del coneixement de l’art. La seva ceràmica s’ha exhibit a escala mundial en més de cinquanta exposicions i té peces dipositades en museus de tot el món. Anissa Fung a més de la seva tasca creativa com abans he esmentat exerceix la docència al Hong Kong Institute of Education, prestigiosa institució universitària. Amb dos doctorats un per la RMIT University de Melbourne i l’altra pel Royal College of Art de Londres .

Que volgués viatjar des de Hong Kong al Vendrell per portar la seva obra ja ens diu de quina manera la valora i tornarà a viatjar per recollir-la i endur-se-la un cop finalitzada la mostra.

Tot i això accedí gustosíssima a impartir un taller demostració a la nostra humil escola municipal d’art, la seva generositat a l’hora d’explicar trucs i maneres de fer va ser extraordinària i em vaig quedar amb unes paraules que defineixen molt bé la mena de professora que és: Del blau ve el verd tots dos bells colors, però el verd més complet, ve del blau i del groc així un bon professor és aquell que fa que els seus alumnes el superin, que sap desvetllar les seves capacitats i els fa progressar.

Un dels dies que va estar pel Vendrell vaig tenir la sort de poder compartir amb ella una bona estona, es defineix com una dona molt observadora, observadora del seu entorn immediat i mentre preníem un cafè m’ensenyava en el seu mòbil les fotos que havia fet, em deia que li havia cridat l’atenció la quantitat de persones passejant pel carrer amb gossos i ho testimoniaven les imatges que havia pres així com també que veia molts nens i nenes amb les seves mares o pares i mares caminant pel carrer, jugant als parcs, que sempre els veia contents… i el recull d’imatges no gens escàs, ho demostrava. S’enduia també detalls, de portes, de parets velles, de finestres, ferros rovellats, en això ens vam entendre de seguida.

Aquesta observació de l’entorn immediat és l’origen de la seva obra, Hong Kong, ciutat de població extremadament consumista, reconeix ella, acaba el dia amb els carrers de les zones comercials plens de capses de cartró, muntanyes de capses de cartró que el sector més desfavorit de la població recull per obtenir algun guany. Aquestes muntanyes de capses que cada dia l’acompanyen en tornar a casa i tots els símbols estampats en aquestes, ( fràgil, Keep dry, this side up)…i el fet que serveixin per a obtenir quelcom per alimentar-se per a moltes persones és el que ens diu amb la seva obra “Recycle of corrugated paper boxes”, Per descomptat amb una pulcritud tècnica d’excepció, però hi ha també un bon discurs.