Opera Lutum  del 9 d’abril al 15 de maig.

Capella de Sant Joan.

Plaça de la Vila  de Vilafranca del Penedès.

Inauguració el 9 d’abril a les 20:00

Potser és innecessari dir que la matèria primera de la ceràmica és el fang tal com es llegeix en el títol de l’exposició. Li hagués pogut posar “Objectes litúrgics”, l’espai m’ho suggeria, de fet totes les peces que mostro són litúrgiques, entesa litúrgia d’una manera genèrica, com a ritual d’ús, d’ordre… els oficis artesans en tenen molta, de litúrgia i de processos repetitius, la ceràmica, el tèxtil, la fusta, fins i tot  les artesanies més “industrials”.

La ceràmica, per la seva textura, ens demana interactuar, passar lleument la mà per notar-la així, també, com la temperatura, la forma … i saber si realment és ceràmica o metall o fusta o pedra… El meu imaginari és una constel·lació d’eines, recipients varis, ginys, ferramentes, pedres…i  el mitjà per donar-los vida el fang. Jugo amb aquesta ambivalència:  sembla metall però és ceràmica, sembla fusta però és ceràmica.

Lipsanoteques, calzes… objectes litúrgics que se’m fan sagrats no per ells mateixos o perquè llibres, tinguts així mateix per sagrats, ho diguin, sinó perquè hi esdevenen per les creences  acumulades  en els seus receptacles, per l’empremta intangible, però present,  que es percep fortament; aquest és l’alè sagrat, d’aquí l’or.

Les eines, els estris o altres ginys rudimentaris, que des dels temps més remots es mantenen gairebé inalterables, desperten en mi una profunda atracció. Un ribot, una llençadora, un llaurador, un tascó, una enclusa,  mesures per al gra, per a l’oli, garbells.. són rudiments que per ben dissenyats, depurats al màxim, s’han mantingut amb  la forma en què van ser ideats fins avui.

Pel lligam indestriable d’aquests estris amb l’activitat humana, pel contacte directe amb les mans s’han fet imprescindibles en el nostre dia a dia i en el nostre progrés i, mentre envelleixen, s’acoblen íntimament a la mà adquirint-ne la forma; d’alguna manera s’humanitzen, es fan  més i més propers, es creen vincles que transmeten vida i els sacralitzen..

Tal com deia en la presentació de l’exposició “Eines, Estris” Barcelona 2015:

…L’exposició no vol fer un recull  etnogràfic o historicista de les eines, res més lluny del que aquesta pretén, la majoria de les obres tenen un origen indefinit no es pot dir ni quina eina és ni quin ofici la utilitza, evoquen el món del treball artesà, el taller, l’estudi, el desgast, el pas del temps, la vida que hi transcorre, la resistència dels materials… 

Cada una d’aquestes peces està concebuda com una obra de ceràmica amb un concepte totalment  contemporani:  no són allò que formalment són només, són sobretot allò que evoquen, allò que a cadascú li expliquen, això sí  sense oblidar l’ofici que hi és en cada una d’elles en l’aspecte formal i al qual  és impossible renunciar, conèixer l’ofici et dóna  llibertat en els moments de solitud creativa…

En aquesta exposició trobareu obra realitzada entre els anys 2012 i 2016, peces de la sèrie, Eines, Estris, Artilugis… També hi trobareu obra sobre paper,  treballs en algunes ocasions previs a l’obra  de ceràmica i en altres posterior.  La ceràmica és lenta, el fang ha de sotmetre’s a un procés llarg abans de convertir-se en ceràmica,  s’ha d’assecar, coure  en ocasions com en el cas de les Lipsanoteques fins a tres cops  i de vegades tinc necessitat d’immediatesa, llavors neix l’obra sobre paper.

 http://www.mariusdomingo.com/altacapa/?p=13043