EN BLAU Blog

agapants

Cada començament d’estiu, quan les esferes d’agapant esclaten en el meu jardí em ve a la memòria el dia que el seu blau violat va posseir les meves retines per sempre més.

Era un estiu de primeries dels vuitanta, la Nicole feia uns dies que venia al taller i es barallava amb unes rajoletes que pretenia fer tan semblants com fos possible a unes d’antigues que en tenia. Les rajoles  eren de mida petita i en volia fer una taula per uns amics de París, eren  blanques amb una flor de lis blava al mig, dic s’hi barallava perquè literalment això és el que feia, no trobava el blau que volia, no trobava el blanc que imaginava… ni la textura gastada de les originals… després de molts assajos i errors les vam aconseguir.

Un  d’aquest matins vam fer una treva i  vam anar al jardí de Cal Fenosa, la Nicole n’estava molt del seu jardí i en tenia motius.

Només posar un peu al jardí l’Andròmaca em protegí tímidament del sol i la Nicole que portava un barret de palla d’ala ampla amb posat elegant i la seva particular manera de parlar m’explicava que tan a ella com a l’Apel.les (l’Apelés ) com  li deia els agradava el blau i que totes les flors del jardí, fora d’algun roser i el llimoner eren blaves, blaves amb algunes llicències liloses.

violetes

romaní

campànules

El parterre sota el llimoner així com els altres parterres que estaven  vorejats  de rocalla eren plens de campànules, sàlvia, espígol, romaní, violetes…  el blau  ho tenyia tot; els murs que  feien tan íntim el jardí empenyien el plumpago  amunt, amunt  per tenyir-se encara d’ un blau més celest.

plumbago

Als peus del plumbago, al mur del fons, erectes i magestuosos es balancejaven els agapants, mai abans d’aquell dia no n’havia vist, aquell blau em va posseir les retines d’una manera tan i tan intensa que mai no  els he oblidat, enyoro els agapants del jardí de Cal Fenosa.

Andròmaca (palmera del jardí que ha sucumbit després d’una àrdua batalla contra el morrut)

Les imatges no són de Cal Fenosa, però sí de les flors que hi havia, d’agapants ara no n’hi ha al jardí de Cal Fenosa..