La meva aportació a LlibertArt:
L’art i la cultura del Baix Penedès amb la república i les llibertats.

Dissabte 25 de novembre

Personalment tinc l’art com una necessitat, una manera de viure, d’expresar-me, de comunicar-me una constant en el meu dia a dia.

La ceràmica que és la meva segona llengua materna vol molt de temps, temps i paciència, i com que el temps d’intervenció és limitat i la ceràmica no me la puc emportar sota el braç com una gralla ni puc cantar-vos una melodia, m’heu d’agraïr que no ho intenti … és per aquest motiu que he decidit que us diria de la manera més breu possible què és el que entenc jo per art.

En les dues vessants en les que m’he anat movent fins ara, la docent i la creativa he procurat  desmitificar-lo sempre, mitificar-lo l’allunya i l’art és quelcom que hauria de formar part de les nostres vides ja en siguem productors o consumidors.

Trobo tan greu que la faceta creativa quedi arraconada a un lloc simbòlic i quan dic creativa no em refereixo a arts visuals i plàstiques només, no, em refereixo a la comunicació en general, oral, gestual, plàstica, literària, gràfica, musical… em dol que l’educació artística  quedi en un lloc residual a les escoles on hauria de ser un dels primers objectius a assolir donada la dimensió social i inclusiva que l’art té i el paper rellevant en la transformació social així com de generació d’oportunitats per a una societat diversa.

Els estudis superiors o professionals ja són un altre tema, em refereixo a l’alfabet de la creació, aquell que necessitem per llegir i escriure la nostra vida de manera personal i única o sigui creativa.

Estimular la creativitat ens ajuda a descobrir múltiples camins, múltiples solucions a un problema. Ens fa adonar que no hi ha un sol pensament, i ens dóna arguments per saber defensar el nostre i respectar, compartir, combatre o allunyar-nos i ignorar si és el cas, el pensament dels altres.

Ens permet transcendir barreres, superar dificultats i comunicar socialment, de manera eficaç, situacions injustes o alternatives.

Ens dóna flexibilitat i ens fa rics en recursos, fomenta l’esperit crític allunyant-nos de pensaments únics, enforteix les nostres conviccions i com a conseqüència ens fa molt menys manipulables i més lliures .

I no només és necessari fomentar la creativitat des dels primers anys d’educació per moure’ns amb agilitat pel camp de l’art d’una manera genèrica com l’entenem, no. En el món de la ciència, la investigació en tots els camps no està relacionada amb la creativitat? la innovació, el posar en dubte? el provar? això és també creativitat.

Malauradament aquest aspecte no es tracta amb la suficient intensitat  que s’hauria de tractar en el nostre sistema educatiu i malauradament, repeteixo, tenim núvols molt negres que s’acosten i tracten d’anorrear la possibilitat de tractar-los com caldria.

LlibertArt és una iniciativa a la que m’he volgut unir precisament pel que abans he dit, perquè crec que l’art és una gran eina de transformació social,  ara vivim moments  d’il.lusió palpable  per fer un món millor.

Tinc una premisa i és la següent: Si l’art no ajuda a fer un món millor no és art.

Així doncs, Visca LlibertArt, Visca La Llibertat i Visca la República!