Entre pinzellada i pinzellada, la meva ment anava i venia.

Havia compartit a les xarxes un pensament de Simone de Beauvoir on deia:

No oblideu mai que només caldrà una crisi política, econòmica o religiosa per  

fer que es qüestionin de nou els drets de les dones. Són drets, que mai es donen per

aconseguits. Hem d’estar alerta durant tota la nostra vida.

I tant, quina raó tenia! això ho deia als anys quaranta i gairebé vuitanta anys més

tard cal reivindicar-los encara i seguir i seguir…

I anant i venint pensaments  vaig tornar als 17 anys quan em va caure a les mans

“ Le deuxième sexe”, així en francès, Simone de Beauvoir la tinc completament associada

a Alicia Martín Fernández Durán l’una de la mà de l’altra. L’Alicia era Canària i amb

el seu marit havien vingut a Barcelona per ampliar els estudis de medicina ell i ella fer

estudis de ceràmica a l’Escola Massana. Allí ens vam trobar l’any 1970.

Tenia gairebé deu anys més que jo, però ens vam entendre de seguida, jo l’admirava,

tan segura, lluitadora, tan afable, empàtica… em va aconsellar moltes lectures i he de

reconèixer que van deixar pòsit. Va morir jove als cinquanta dos anys.

Avui 8 de març de 2019 el meu record va per ella i per totes les dones que

han deixat petja en mi.

n=468http://www.caam.net/es/diccionario_artistas_int.php?n=468