Durant més d’un any la primera visió que tenia en sortir de casa era la d’una bateria de contenidors, rebuig, orgànic, plàstic, paper, vidre…no n’hi faltava cap. Quina sort em direu! i així podria haver sigut si no fos perquè aquesta bateria, d’avui per demà me la vaig trobar dins de casa, en una propietat privada, sense haver-ne sol.licitat ningú cap mena de permís.

En un principi no vaig dir res, però l’estat en el que es trobaven els contenidors i zones adjacents dia sí, dia també, era deplorable i aquesta imatge repetida cada dia era insuportable, quan no hi havia neumàtics hi havia mobles,  bosses rebentades per terra,  contenidors abocats, trencats, sense tapa…

Veient la situació vaig sol·licitar a l’ajuntament del municipi que els retiressin de la propietat i després d’insistir una mica i de gairebé tres mesos, ho van fer.

Han passat prop de sis mesos i el lloc sembla un altre, la intenció, fer que hi creixi  allò que hi vulgui créixer, lletsons, fonolls, escabioses, roselles, ravenisses fer-hi allò que avui se’n diu un jardí sec.

Amb una mica de paciència i dedicació durant els primers anys crec que ho aconseguiré.