No són els seus colors, freds o càlids, intensos o suaus, més vius sota el sol i més apagats quan surt la lluna, sinó el que suggereixen al mirar-les.
No és la seva olor, d’una fragància discreta o d’una intensa presència, sinó els records que desperten a través de l’olfacte.
No és la pau, que més sorollosa es fa quan més és silenciada.
És el conjunt de totes aquestes coses i la teva mirada contemplativa, curiosa i crítica i la teva sensibilitat que et permeten descobrir la bellesa en una tassa buida, en un jardí de tardor o en un matí de dissabte.
Em sento una alumna privilegiada. Per tots els passeigs que hem fet i per tots els camins que ens queden per recòrrer.

Reply