Hi ha un abans i un després del dia en que prens consciència tot mirant una fotografia familiar antiga, que no et queda ningú a qui preguntar-li qui era aquella dona asseguda al costat de l’avi i que ja mai no ho podràs saber.

Aquest dia l’he viscut. La mama era de guardar-ho tot, cartes, notes, fotografies antigues… i un diari ( 1944-1965) Va ser amb aquests tresors a les mans  que em vaig adonar que s’havia esborrat el seu número de telèfon com per art de màgia,  a l’agenda ja no hi tenia el número dels pares, no el podia trobar enlloc, no era a la guia telefònica, era irrecuperable.

És després d’haver-me fet conscient d’això que em van venir unes ganes irreprimibles d’explicar tot el que recordava dels que ja no hi eren o el que aquests m’havien explicat, se’m va fer necessari, primerament per a mi i després si hi tenien interés, per als meus fills.

En Juli, un bon amic que segueix els meus escrits, em va dir un dia: M’agrada com ho expliques, ho saps dir, escrius amb vivesa els records, sense nostàlgia. La Teresa, una amiga que també em llegeix em diu: És que llegint-te em sembla que hi soc, m’emociono.

Comentaris sentits com aquests m’afalaguen i a l’hora em reafirmen en el pensament que el que he viscut i he sentit no és tan diferent del que han sentit altres persones i si llegir el que escric desperta emocions a qui em llegeix i ordena els calaixos de la meva memòria, què més puc demanar?

… escrius amb vivesa els records, sense nostàlgia… Això em va agradar molt, detesto la nostàlgia, ens ancora d’una manera cruel en el passat i no ens permet viure el present. Recordar és una altra cosa, els records ens conformen, el passat no va ser ni millor ni pitjor, va ser i ja no és, els records hi són vivint el preset si els mantenim amb nosaltres.

nostàlgia

[LC] [PS] Dolença causada per l’enyorament del país, del poble, de la llar.

La paraula nostàlgia va sorgir com a terme mèdic, el 1688 quan el suís Johannes Hofer (1669-1752) la va crear per a definir en la seva tesi doctoral una estranya malaltia que patien un estudiant i una noia empleada del servei domèstic, els quals estant a punt d’agonitzar van ser traslladats a la casa paterna i van sanar sense cap més tractament. Per això Hofer va fer servir dos termes grecs: νοστος (nostos, «retorn») i αλγος (algos, «dolor»).

La paraula nostàlgia va sorgir com a terme mèdic, el 1688 quan el suís Johannes Hofer (1669-1752) la va crear per a definir en la seva tesi doctoral una estranya malaltia que patien un estudiant i una noia empleada del servei domèstic, els quals estant a punt d’agonitzar van ser traslladats a la casa paterna i van sanar sense cap més tractament. Per això Hofer va fer servir dos termes grecs: νοστος (nostos, «retorn») i αλγος (algos, «dolor»).