Llegia que protegir la biodiversitat pot ser la clau per al benestar i la prevenció de pandèmies. No tinc estudis en la matèria, però el sentit comú així m’ho fa entendre, hi estic d’acord i faig tot el que puc per tal de preservar aquesta preuada biodiversitat amb tot allò que tic al meu abast, no només per prevenir pandèmies que també, sinó per aconseguir benestar general.

https://www.ccma.cat/324/protegir-la-biodiversitat-clau-per-al-benestar-i-per-a-la-prevencio-de-pandemies/noticia/3004908/.

On visc hi ha un tros de terra, a parer de molts erm, al davant de la casa,  hi ha sis pins, tres alzines, uns quants lledoners, un de mida considerable i quatre petits freixes. El tros amb els anys s’havia convertit en un abocador públic, hi havia matelassos entre els esbarzers, ampolles, plàstics de tota mena… la vegetació feia mans i mànegues per fer-ho desaparèixer, però era una feina lenta i feixuga.

Nosaltres l’aprofitàvem per acumular-hi les restes de poda del jardí, només restes vegetals és clar. I van anar passant anys fins que un dia en sortir de casa, va aparèixer com un bolet, verinós, una bateria de contenidors. Només som tres veïns a la zona i ens espavilàvem amb els que teníem també ben a la vora, no eren necessaris. Els van posar dins la nostra propietat sense demanar-nos permís, tot i així no vam pas dir res. No va tardar gaire a fer-se evident que allò havia estat un greu error. L’incivisme i la mala praxi del servei de recollida d’escombraries va convertir el lloc en un abocador pitjor del que era abans, era el primer que veia en sortir de casa.

Vam trucar unes quantes vegades per queixar-nos del mal estat dels contenidors, sense tapa, foradats, bosses de deixalles rebentades per terra, pneumàtics, taules, cadires… es feia insuportable la visió. Quan va fer l’any vam presentar una instància demanant que retiressin els contenidors, passats dos mesos aquests van ser retirats i ens van demanar disculpes per haver-los posat en una propietat privada sense demanar permís.

Immediatament vam començar la neteja del terreny, la idea no era altra que facilitar que hi creixessin plantes autòctones de manera espontània, algunes ja hi eren, lletereses, lletsons, estepa blanca, romaní, panical, cards, colitxos, panigrocs, roselles, boixacs, malves, ravenisses…  altres les sembraríem. Tot tombant un muret de pedra al costat del qual hi plantaríem uns xiprers distanciats d’un a altre uns tres metres i de xiprer a xiprer deixaríem créixer una faixa d’aproximadament un metre d’ample de tot allò que hi volgués créixer.

Vorada a primer terme, malves i plantatge de fulla estreta bàsicament.

Crepis sancta L.

Entre les dues fotografies anteriors només hi ha un any de diferència 2019- 2020

 Gener de 2019

Març de 2020

Sota els pins, les azines i el lledoner, l’herba hi creix a pleret i els insectes s’hi troben d’allò més bé, i jo també, a les parts clarianes, una està l’herba segada i l’altra per a mi és un verger.

Flor del colitx

Card marià

Dóna gust veure les abelles, les papallones i altres insectes volant d’una a una altra flor, els colors les atrauen i veure com dia a dia la vida torna a aquest racó em dóna molta satisfacció.

Ara la vidalba i la mareselva s’emboliquen soca amunt dels arbres, les corretjoles s’abracen amb força a la tija més propera. El batec de tanta vida es fa ben audible.

Aquest és el meu granet de sorra vers la protecció de la biodiversitat i la meva vacuna la que em protegeix de molts virus, tan en sentit real com en sentit figurat.

Entrada relacionada, escrita el juliol de 2019

Jardí sec