• INICI
  • C.V.
  • GALERIA
    • OPERA LUTUM
    • En repòs
    • Eines, Estris
    • Mitgeres, 2010
  • ESCRITS
  • EN BLAU Blog
  • GARROFES,4
  • CONTACTE


No sé quin títol posar… potser si poso “CABRÓN” algun d’ells em llegirà

 Posted on mayo 4, 2020      by admin
 0

No sé quin títol posar…potser si poso “CABRÓN” algun d’ells em llegirà

8:30 del matí, dilluns, el cistell era gairebé ple de  flors de saüquer quan uns brams, si brams, “berridos”, de gent jove  s’acostaven.

Bramen els ases, els cérvols, però en aquest cas no eren animals, bé, d’aquesta mena vull dir.

Fins el moment sentia l’aigua del rierol i el cant de les mallerengues… tot s’havia acabat, aquest grup de nois i noies d’entre quinze i vint anys  han decidit que es quedaven allí, eren uns quinze, alguns anaven en bicicleta, altres a peu, un d’ells amb un aparell que emetia una música espantosa afegida als seus  bràmuls. Jo em trobava a uns cent metres d’ells i veia perfectament què feien, alguns drets damunt la taula i bancs de fusta saltaven obsessivament al ritme frenètic de la seva música.

Jo intentava entendre què deien i només sentia: “cabrón, hijo puta, bé, … jo puta,  deja cabrón…” una i una altra vegada com un mantra.

He comptat dues o tres vegades fins a deu…   i m’ha sortit la vena pedagògica. T´hi acostaràs amigablement i els saludaràs per intentar dir-los alguna cosa que els faci reflexionar.

Bon dia!

Bon diaaa!

Bon diaaaa!

És clar, entre la música i els brams, no em senten, m’hi acosto una mica més i segueixo amb el meu “mantra” del bon dia…

Res, però res de res, ni girar-se. Fins que finalment he decidit parlar el seu idioma:

Cabrón! s’han girat, sí, s’han girat, he intentat parlar, però no m’han volgut escoltar i han marxat fent mofa de mi.

Hi he de pensar,  és trit, molt trist…

(Algunes persones, com aquests joves no entenen ni el moment crític que estem vivint, no respecten cap norma de seguretat sanitària ni de cap mena, i les seves famílies? de veritat, és molt trist)

Leave a Reply





  Cancel Reply

  • Entrades recents

    • Coses de les xancletes
    • Pintors d’ofici
    • Del nèfle al basilisc
    • En repòs. Cal Xerta
    • A propòsit d’unes flors
  • Núvol d’etiquetes

    Anton Barnadas Pérez Ardhara 25 Art Art contemporani Baix Penedès barraques de pedra seca Bauhaus besavis i besàvies Camil.la Pérez Salvà caminades Ceràmica Eines Eli Moretó El Portal del Pardo Els arbres Exposició L'oli el pa i el vi Exposició La festa Festival del Bol Flora propera FLORS fotografia Guglielmo Marthyn Jame's Band & Family Jardí sec La Galera Les Torres Altes Loredana Seregni Madola Maria Bofill Marta Dávila Mercè Rius Museu de Ceràmica de Barcelona Nadala Nati Soler Alcaide Opera Lutum parets mitgeres piques de vinya Recerca històrica familiar Reflexions Riera de Banyeres Roberto Zanelli Sandra Baruzzi T. Costa-Gramunt vinyes Yukiko Murata
  • Categories

  • RSS En Blau

    • Coses de les xancletes
    • Pintors d'ofici
    • Del nèfle al basilisc
  • LLOCS WEB

    • A cerâmica na cabeça
    • Acácia Azevedo
    • Alberto Hernández
    • altacapa
    • Anton Barnadas Pérez
    • Art Neutre
    • Artesania Catalunya
    • Artesania Florae
    • Bonart
    • Camila y el Arte
    • Carlota Baldrís
    • Ceramica activa
    • Clementina ceramics
    • Deliving
    • El bloc de Mariàngela Vilallonga
    • El blog de Claudi Puchades
    • El meu llogarret
    • El vel d'harmonia El vel d'harmonia
    • Fernando Malo
    • Hisae Yanase
    • Hoyesarte
    • JR Ceràmica
    • La gerra groga
    • Linus Urpí
    • Llar de Yukiko
    • Lletraferits
    • Maria Bosch
    • Menuda Natura
    • Mercè Rodoreda
    • Moixons que volen
    • Nefer Ceramistas
    • Olga Xirinacs
    • Oribe
    • Otchi potchi
    • Pastafangs
    • Pedres Gravades
    • Penedesfera
    • Plataforma de arte contemporaneo
    • Quadern de Terramar
    • Recortes de Forolandia
    • Revista Ceràmica
    • Sofia Beça
    • soymenos



© Copyright Camil.la Pérez Salvà