Tot i les poques ocasions que se li van presentar a la vida per parlar en francès quan aquestes hi eren les aprofitava intensament. Als sis anys l’avi i la iaia em van prendre d’excursió a Lorda (Lourdes)  i recordo que el grup amb el que viatjàvem buscava sempre la companyia de l’avi perquè els fes d’intèrpret, just havíem encetat els anys seixanta.

M’explicava que parlava el francès perquè els “frères”, així ho dèia, si els sentien parlar en una llengua que no fos aquesta els prenien una boleta; es veu que un cop la setmana o el mes, no ho recordo,  els donaven un número determinat de boles i segons les que els quedaven quan feien el recompte hi havia unes o altres conseqüències.

Desconec en quin any l’avi va ingressar a l’ Institution Agricole de Fortianell, Saint Joseph, regentat pels Frères de la doctrine chrétienne, només sé per una estampeta calendari trobada entre els fulls d’un devocionari que el març de 1913 hi era, tenia quinze anys.

A l’institut hi havia alumnes francesos i de l’estat espanyol, però l’ensenyament era francès i els examinava un tribunal mixte.

En sé poca cosa de la seva estada, però sempre que parlava de Fortianell se li notava que en tenia un bon record.

Practicaven molt d’esport i d’aquella època li va quedar l’afició a fer exercici amb les anelles, en va encarregar unes al ferrer i les tenia penjades d’una branca molt alta, ens en vam fer tips de fer tombarelles fins a marejar-nos i de penjar-nos pels peus i pels genolls.

En una capseta que era de la mama he trobat una medalla/moneda de bronze, a l’anvers hi apareix Atena amb Pegàs a l’escut i al revers tot d’elements al.legòrics de l’agricultura i la ramaderia  al centre gravat hi diu: Institut agricole Fortianell.

Sota la imatge d’Atena hi diu A. Desaidé, conegut editor i  gravador de medalles i monedes commemoratives francès. És de suposar que es tracta d’ un reconeixement acadèmic.

A  Fortianell formaven els alumnes  en els nous sistemes de conreu i s’introduien les innovacions en maquinària agrícola,  gràcies a la granja-escola promoguda pels religiosos francesos, moltes famílies pageses i alguns terratinents, primer només de la zona i després de tot Catalunya, van poder oferir una educació als seus fills dirigida cap a una futura millora en la gestió de les seves pròpies terres.

L’Institution agricole de Fortianell va estar en funcionament des de 1904, quan els Frères de la Doctrine Chretienne de Limós (Limoux), a causa de la Llei de Combes que només contemplava l’ensenyament laic,  van llogar la finca de Fortianell i van establir-s’hi, amb ells venien alumnes també, el govern espanyol els va permetre fer l’ensenyament en francès amb la condició que acceptessin alumnes espanyols, va funcionar fins el 1920 en que fou derogada l’esmentada llei i tornaren a Limós a partir d’aquell moment l’Institut fou noviciat fins al 1936.

Sortosament se n’han conservat moltes postals que ajuden a fer-se una idea de la vida en el lloc.