En una vitrina al final de la galeria hi havia objectes diversos, minerals, flors de cotó, canya de sucre, una branqueta de la planta de cafè, ametlles de cacau, alguns insectes conservats en formol, un d’ells una eruga que pel tamany i el color no era pas de les nostres contrades.

La “hermana” Simón, que es deia Montserrat però sempre l’anomenàvem pel cognom, ens va explicar un dia que al Congo passaven tanta gana els nens que es menjaven erugues, com aquella del pot, si en trobaven… no sé si ens ho va dir exactament així o així ho vaig percebre, va ser la nostra tutora el curs d’ingrés de batxillerat i el curs següent ja no era al col.legi, se n’havia anat a fer de missionera al Congo.

Al menjador, quan alguna cosa no ens agradava i féiem el ronso, sempre la mateixa cançó, si ho tinguessin els nens de l’Àfrica això…

Quan arribaven aquestes dates era quan ens donaven un sobret buit que deia Domund i on cada família hi havia de posar el seu donatiu. Eren també els dies en els quals aquell negret que tan em cridava l’atenció sobre la taula de l’”hermana” tenia una activitat més frenètica. Era un bust de ferro colat, representava un nen negre amb la boca oberta, tenia uns molsuts llavis pintats d’un “rouge” que ja hagués volgut més d’una diva de Hollywood. Mostrava unes dents blanquíssimes i si sempre la tenia oberta, la boca, era perquè amb el braç que movia accionat amb una palanca situada a l’esquena s’hi posava les monedes i se les empassava.

I avui, per aquelles coses que té la xarxa he llegit la paraula Domund i m’ha fet recordar el nen negre que menjava monedes sobre la taula de la professora i que aquestes monedes servien perquè allà a la llunyana Àfrica  els nens no haguessin de menjar tantes erugues…

Em pensava que això del Domund era una cosa de quan jo era petita, parlo de molts anys, però no, 2020. Diu avui un bisbe que el Domund “és una crida a la responsabilitat de tots els cristians, en l’evangelització, el dia que l’Església fa una invitació especial a valorar i recolzar la causa missionera”

Evangelització??? causa missionera??? ho he trobat tan ranci que m’ha costat de creure.

Missió 1 2 f. [LC] [RE] Obra dels sacerdots o pastors que van a predicar l’evangeli en terres en què és poc conegut.

Una missió és l’establiment d’un grup religiós per propagar la seva fe en territoris nous, sovint acompanyat d’una tasca social i d’expansió de la cultura d’origen dels missioners. El terme prové de l’evangelització portada a terme per religiosos cristians, tot i que es poden trobar paral·lelismes en altres religions, perquè el proselitisme figura entre les tasques de molts tipus de creients.