Poesia

 Posted on enero 7, 2012      by admin
 0

Fa un parell de dies la Nati Soler em feia arribar aquest enllaç:
 http://www.xiptv.cat/l-ultima-troballa/capitol/nati-soler-i-teresa-costa-gramunt

i em deia: …és una entrevista a algú que et sona .
I tant que em sona, una bona entrevista a dues bones poetes:
Teresa Costa-Gramunt i Nati Soler poetes a les que tinc la sort  de conèixer i en ocasions col.laborar.
Primer poema, aquest en prosa, d’Alba i cendra a París 

Un xiscle de gavina esquinça l’aire quiet.
La solitud m’estreny el pit, l’ofega. Ens havíem estimat, i ara el temps del mannà amorós s’escola com l’arena en el rellotge del temps. La platja de l’ànima és deserta, l’aigua del mar contaminada: ni somnis, de peixos vius que ens alimentin.
Com Ariadna he fet niu en el plor, la desolació habita la meva illa.
“Fuig”, em diu Eros a cau d’orella.
“Salva’t”, em diu Hèlios dalt del carro de foc.
No em puc moure. Em sento les cames sense ossos. La tempesta de vent, ahir, va ser tan forta que va ensorrar la casa que havíem alçat.

Tinc una estrella de sang
Nati Soler Alcaide

Plou contra la mà oberta.
Serrats els peus,
el cos es fa olorosa columna de fusta
amb els nusos cremats
i la pell allisada
per cisellar tots els noms
pels quals hauríem d’anar a la deriva,
deixant-nos corcar la carn
pel fibló de cada mot
i esdevenir palmell
a l’espera d’entomar els teus ulls
fets estrella de sang.

Aquest poema pertanyent al poemari  Les dents de la pluja és un dels que van formar part de l’exposició Les dents del gat, del Grup Polièdric i que Nati Soler va reescriure en el poemari Les dents de la pluja.
La imatge que il.lustra l’entrada és l’obra ceràmica que vaig fer fent referència a aquest poema.

Les dents de la pluja (blog de Josep Ma Balbastre)

Leave a Reply