La matèria primera del fang transporta la Camil.la Pérez als orígens de la creativitat de l’ home.
Torna a resseguir les empremtes deixades a la paret, als antics monuments.
Potser és per això que sóm davant d’ una ceràmica que juga preferentment amb els volums, amb traces molt primàries , amb senzills rastres.
Ës un anar i un venir entre la matèria i la forma, entre el so i el silenci.
Amb la distància dels anys, els vells testimonis que ens evoca la Camil.la Pérez Salvà són records de sòlides voluntats de permanència. De deixar traça.
Ella, amb una senzillesa abassegadora, busca, desfà i torna a fer aquests mateixos rastres en el seu món interior.
La fragilitat del seu fang conté els misteris d’ un univers personal.
Exposició ZIGGURAT , 1.992
M. Montserrat Miret Nin Historiadora de l’ Art
Camil.la Pérez Salvà, dibuixant i ceramista, desenvolupa un temari motivat pel seu gran interés en la arqueología, i plasma les coses ocultes que un dia han d’ aparèixer, i això fa que la seva obra tingui una inspiració d’ arrels prehistòriques, en la recerca de nous relleus i textures.
Els colors fets amb les mateixes terres de la cerámica, són fidels a la realitat que vol expresar, i empra games de terrosos i de blaus, que contrasten vivament amb el negre mat.
Els dibuixos són de traç puntual, geomètric, de vegades semblants a decoracions de caire primitiu, i d’ altres espontanis i gestuals, on la línia té força i expressió.
Sap integrar el seu dibuix en les formes ceràmiques que, com un homenatge al passat, tenen un regust de misticisme.
En conjunt, les decoracions són simbòliques.
Camil.la Pérez treballa amb pinzells,esponges i dits, i amb el seu afany d’ apropar-nos al passat, ens dóna a conèixer una realitat molt pròxima, com ho és el seu art.
