Exposició al Portal del Pardo

Dolors Giral Quintana  (Conservadora del Museu de Cerámica de Barcelona)   1991

Tenim al davant unes pintures i unes ceràmiques.O bé ceràmiques i pintures; no sabem ben bé quina va primer. I tan hi fa. El que si que és palès és que el motor que les produeix, unes i altres, és el mateix: la Camil.la.

El mateix impuls d’ espontaneitat i reflexió, de força i de suavitat. I tot a través d’ un mitjà, el més natural i proper de tots: la terra.

Realment es tracta de pintures ceràmiques, fetes amb terres naturals acolorides que aconsegueixen suggerir possibles volums i d’ escultures en les que el volum es transforma en suport dels mateixos elements materials, aquest cop purificats pel subtil foc en el que veiem el domini de la técnica cerámica.

Les diferents textures, els diferents colors,són fruit d’ un acurat coneixement dels elements i de les seves possibilitats decoratives.

Refractaris i porcellanes, engalbes i colorants al servei de la idea. Idea que com totes les obres coherents es desenvolupa en un seguit de realitzacions totes elles pertanyents a un mateix discurs, però amb variants.

Una exposició és la mostra d’ una etapa, una part de l’ evolució que aquestes obres ben segur tindran, d’ un progrés en marxa del que no dubtem en seguirme parlant…