Antic Hospital de Sant Sadurní d’ Anoia. 1.995

Dolors Giral Quintana.

La trajectòria d’ un artista és sempre un procés de maduració paral.lel a un altre de transformació. Per això les exposicions, si són una mica espaiades en el temps, són sempre una sorpresa. L’ artista en aquest cas la Camil.la Pérez, ha anat avançant en el seu pas a pas diari i, de sobte, quan ens presenta la seva obra, veiem que va molt més enllà que la última vegada que l’ havíem vista.

Ara ens presenta unes obres de petit format però d’ una gran concentració. Totes elles duen en si mateix una gran càrrega expressiva, com si cada peça en fos diverses alhora. De fet cada cara, cada faceta de cada peça, és un món diferent i suggerent que es pot anar renovant amb cada moviment. Són unes peces que s’ hauríen d’ anar canviant de posició constantment i així ens permetrien copsar de mica en mica alguns dels enigmes que ens proposen.

Enigmes que només ho són per a nosaltres, ja que ella té claríssim el seu significat. Les peces són exactament el que ella vol que siguin, lluny dels temptejos i  dubtes. Molt pensades i treballades i realitzades després de forma directa i sense vacil.lacions.

La Camil.la en les obres que ara ens presenta, hi ha posat el seu món sencer. Un món de serenitat, de naturalitat, d’ interés profund per les coses de sempre i les de cada dia, traspassades a les seves obres amb la intensitat, la decisió i la dretura d’ allò que surt de dins, que no és forçat ni intel.lectualitzat sinó que surt del més profun de la  pròpia experiència i de la vida.

Una exposició és un regal. En mostrar-nos les seves obres, l’ artista ens deixa gaudir no solament de la belleza que ha sabut produir, sinó també de la seva pròpia vivència, i ens converteix, pel sol fet d’ aquesta contemplació, en els seus amics. Moltes gràcies , doncs, Camil.la per deixar-nos participar de la bellesa de les teves obres.