Article d’Opinió publicat el dia 10 de setembre de 2009 al setmanari El3de vuit.

Teresa Costa- Gramunt

CERÀMIQUES DE CAMIL.LA PÉREZ

Terra Nutris

Aquest agost, en una visita al Vendrell, he tingut l’oportunitat de visitar a la Sala del Portal del Pardo del Vendrell una exposició singular: “Contenidors”, de la ceramista Camil.la Pérez Salvà (St. Martí Sarroca, 1954). En el fulletó d’acompanyament de la mostra, l’artista escriu: “ És molt probable que la primera peça ceràmica intencionada fos un contenidor, un bol, més o menys gros, ample, fondo…”

En efecte els antics recipients ceràmics van ser ideats per contenir aigua, sal, cereals, mel, vi, olis, greixos, ungüents i qualsevol altra substància susceptible de ser conservada o emmagatzemada. Cal parlar també de les gerres d’argila que contenien les cendres o els osos dels morts i que s’han trobat en les excavacions. I de les peces destinades als rituals religiosos, calzes per oferir aliments i ofrenes a les divinitats. Aquest és el seu aspecte útil o sagrat. I tan aviat com els artesans van ser conscients de les seves possibilitats manuals i artístiques, va sorgir en ells el desigs per conjuminar utilitat i bellesa. La prova és l’enorme creativitat generada, al llarg dels segles, de  la confecció de peces ceràmiques cuites a altes temperatures i diverses tècniques, que amb les seves formes, relleus i ornaments pictòrics fascinen els visitants dels museus.

L’art ceràmic, avui dia, segueix dos camins paral.lels que alguna vegada es troben.

L’un és el  de continuar la seva funció domèstica, per dir-ho així, i oferir-nos el plaer de menjar en una vaixella amb estil, de contemplar una tetera de formes armonioses, d’ornamentar un racó de la casa amb un gerro de flors.

L’altre camí ceràmic se separa d’aquestes funcions tradicionals per oferir unes peces que són pura creació artística, sense funció específica i que molt sovint prenen formes gairebé escultòriques. Les peces ceràmiques de Camil.la Pérez, establerta de fa anys al Vendrell, segueixen el camí de la creació pura, agosarada, experimental, fruit de la seva reflexió personal sobre l’entorn. Tot i que  a vegades l’autora se serveix d’aquelles formes tradicionals que encomanen sentiments de familiaritat, com ara els bols exposats, però no contenen gra, mel o sal, sinó antics tipus de lletra d’impremta, a manera d’aliment, però de l’esperit.

En aquestes peces que recorden les meravelloses textures de la técnica japonesa del rakú, peces que per la seva representació prenen  categoría de símbol, Camil.la Pérez juga amb el concepte contenidor d’una manera molt creativa, ja que considera que les lletres són en elles mateixes portadores, contenidores de realitats. Tota forma escriptural és un gran contenidor d’història, de bellesa i de saviesa perenne, ens ve a dir, i tan en l’escriptura com en la ceràmica podem trobar, arrecerats del temps destructor, els referents de les diverses cultures que al llarg del temps els humans hem estat capaços de crear.