CAMIL·LA  PÉREZ  SALVÀ:  VOCACIÓ  PER  A   LA  CERÀMICA.

MARIA ROMANÍ, publicat a la revista Terrart 2011

La Camil·la ja va néixer amb el cuquet de la ceràmica. Ella diu que no sap com ni per què, doncs no hi havia ningú en el seu entorn que fos terrisser ni ceramista, però a l´adolescència se li despertà el desig i la necessitat de tocar fang i la curiositat de conèixer els secrets de l´ofici. Va proposar als seus pares cursar els estudis de ceràmica, però tot i que eren persones sensibles a l´art li van dir que volien que es formés per a una professió que li permetés guanyar-se la vida i tenir un sou assegurat. Així és com, valenta i decidida com era, va voler fer content a tothom: va estudiar Magisteri i Ceràmica alhora, no cal dir que fent un gran esforç durant aquells anys de formació. Va cursar els estudis de ceràmica a l´Escola Massana (1970-75) perquè com que era nascuda a Sant Martí Sarroca, al Penedès,  va haver de viure en una residència d´estudiants a Barcelona mentre feia  la carrera de Magisteri a l´Escola Normal de Sants.  Acabada aquesta va treballar de mestra durant uns anys, però les circumstàncies li van anar sent favorables i es va anar introduint en el món de la ceràmica. Va tenir la sort que l´Escola Massana, l´any 1973, va voler obrir una filial a Sant Sadurní d´Anoia i així la Camil·la va poder acabar la formació artística allà mentre treballava de mestra a Vilafranca del Penedès. Aquesta primera escola de ceràmica va rebre el nom de La Llar i el sistema de treball era el següent: una setmana al mes els seus alumnes havien de baixar a Barcelona per fer les classes de química, els projectes,… a l´Escola Massana i la resta del mes treballaven a l´escola de Sant Sadurní. Es va anar muntant el seu primer taller a casa dels pares mentre acabava els estudis. Entre els anys 1973-77 va combinar la seva feina amb la ceràmica creativa tot començant a fer alguna exposició. La més destacada entre les primeres va ser la de la Galeria Prisma de Vilanova i la Geltrú (1976). L´any 77 es trasllada a viure al Vendrell i de moment es queda sense taller. I l´any 1979 li proposen crear una escola-taller de ceràmica aprofitant la seva doble vessant de mestra i ceramista. Aquesta va ser la llavor inicial de l´actual Escola Municipal d´Art Apel·les Fenosa, perquè l´any 1983 l´ajuntament del Vendrell es va fer càrrec de l´escola. Camil·la Pérez hi va estar donant classes fins  el 85. Paral·lelament a les classes nocturnes també en donava a  l’escol.la (d’EGB)   fins el 89.

Camil·la Pérez sempre ha portat a dins la doble vocació  de ceramista i de mestra, per això gairebé al llarg de tota la seva trajectòria professional ha creat obra pròpia i a la vegada ha donat classes de ceràmica a alumnes de totes les edats. Destaquen en aquest camp els diversos seminaris i cursos que ha realitzat dirigits als ensenyants. Camil·la Pérez ha de ser considerada dins de l´àmbit de la ceràmica com una professional multidisciplinar, hi treballa en gairebé totes les facetes possibles: fa ceràmica comercial i d´autor, ha estat professora de ceràmica durant molts anys, té una botiga de ceràmica al Vendrell que també funciona com a galeria d´art i és promotora cultural a nivell d´organitzar concursos i fires de ceràmica. Des de l´any 2000 forma part de la comissió que organitza les activitats que porta a terme l´ajuntament del Vendrell, el projecte El Vendrell, la Ceràmica. Ella en va ser la impulsora i aquest projecte ha acabat donant els fruits de les següents activitats: les Biennals de Ceràmica del Vendrell (les  darreres internacionals), les Fires de Ceràmica (també ara internacionals), exposicions, conferències,… activitats que han convertit la ciutat del Vendrell en un referent dins del món de la ceràmica actual. En resum, s´ha volcat de ple en la promoció de la ceràmica i  lluita i treballa fins a les últimes conseqüències, tenint en compte la difícil situació econòmica del sector aquests darrers anys. Prova d´això és que per primera vegada ha participat com a galerista a la Fira Internacional de Ceràmica Contemporània CERCO 2010. L´experiència l´ha satisfet, més des del punt de vista de les relacions humanes que no pas  de les comercials.

El juny de 2003, després de 25 anys d´experiència en el món de la ceràmica, obre una petita botiga -petita d´espai, però gran en idees i recursos- al centre del Vendrell, a la Plaça de les Garrofes. Segons ella mateixa explica, aquest espai el crea amb una doble finalitat, per una banda exposar la seva obra i donar-li sortida comercial. I per l´altra apropar la ceràmica contemporània al públic en general, exposant l´obra d´altres artistes tot procurant donar una visió el més àmplia possible de les tendències actuals. Sempre amb l´objectiu clar de divulgar la ceràmica contemporània i intentar exposar obres d´estils ben diferents però amb el màxim de qualitat artística. Així és com des dels inicis fins ara la galeria ha exposat l´obra de més d´una trentena de ceramistes del país i de l´estranger. També fa les exposicions anomenades Regalart,  per Nadal, a l’estiu és Col.lectiva d’estiu)  i en les quals inclou l´obra entre comercial i artística d´un conjunt de ceramistes diferents cada any.

L´obra artística de Camil·la Pérez Salvà està impregnada de la seva constant vocació pedagògica. En moltes de les seves sèries les motivacions principals són educar, informar, ensenyar a l´espectador aspectes de la nostra història, del nostre entorn, de la nostra llengua i cultura, en poques paraules: educar per aprendre a estimar allò que som i allò que representem com a col·lectivitat. Perquè la Camil·la s´implica en tot: en l´art, en la cultura, en el país,…és una ferma lluitadora i defensora de tot allò en el que creu. Per tant, la seva obra d´autor no es pot deslligar de tot aquest fons humà que la  caracteritza i identifica. A partir dels anys 90 va decidir deixar l´ensenyament  l’ensenyament  i dedicar-se exclusivament a la creació. Inconscientment, reconeix ara, manté una lluita interna per aconseguir trobar les tècniques i els recursos que li permetin fer comprensible el llenguatge que li interessa comunicar. Els seus orígens com a artista corresponen, en certa mesura, als orígens de la història de l´art.  És així com comença a reproduir dolmens, esteles, ares i altres tipus de monuments del passat remot, amb uns resultats molt pictòrics i un domini important del negre. Aquestes peces les construïa amb planxes i les va exposar a Catalunya i a França. A partir del 92-93 fa un gir i s´interessa més per la peça compacta, treballada com una pedra. Construeix peces massisses,  hi fa perforacions, inscripcions,… intervencions que ella anomena Intimitats, i que obliguen l´espectador a apropar-s´hi i a observar l´interior. Per a la Camil·la, els signes, els símbols i les grafies han estat sempre una font d´inspiració. Els valora com a contenidors de saviesa i coneixement dels nostres avantpassats i també com a forma de plasmar tot allò que ens remou els sentits i els sentiments. Per aquest motiu han estat incorporats a la seva obra des dels inicis i encara s´hi mantenen. D´aquesta segona etapa n´és molt representativa la sèrie anomenada HABITACLES CUB. D´aquí evoluciona cap a les PIQUES o CONTENIDORS. Les piques, són anteriors als Habitacles, les darreres són les piques de vinya tot i que habitacles i piques porten vides paral.leles, però les piques són primer Crea contenidors d´aigua, de cereals, d´ungüents, d´oli, de tresors,… Aquesta sèrie, amb la que encara treballa actualment, li permet crear i seguir fent pedagogia, com ho demostra l´última exposició feta a Verdú  titulada L´oli, el pa i el vi. Les seves primeres piques tenien una voluntat de transportar-nos a l´antic culte ancestral, a la sacralitat de les peces litúrgiques i cerimonials. Les d´ara tenen la vocació de no perdre la memòria històrica de la Catalunya rural: piques de calç, de sulfat,…  Sense premeditar-ho, passa del treball tècnic propi de la ceràmica al camp de l´escultura tot i seguint elaborant contenidors, ja siguin piques, habitacles cub, habitacles a vol d´ocell, contenidors de llibres, de cultura, de saviesa o d´aliments. Perquè ella mateixa ha escrit: “És molt probable que la primera peça ceràmica intencionada fos un CONTENIDOR, un bol, més o menys gros, ample, fondo,…” I per tant, afirma: “Em resisteixo a abandonar la idea que la ceràmica deixi de ser el contenidor per excel·lència, encara que ara hi hagi molts altres materials substitutoris.”  Com no podia ser d´altra manera, dins d´aquest afany de recordar el passat la Camil·la també reprodueix EINES d´oficis ara ja en desús com ribots i llançadores. Sempre donant-li aquell aspecte d´usades, de gastades per la mà de les persones i el pas del temps. Perquè la captiven i emocionen tots els rastres, totes les petjades que la humanitat ha anat deixant al llarg de la història i que per a ella són com un  llibre obert. Perquè si d´alguna manera cal definir Pérez Salvà com a persona i com a artista és valorant allò que té més amagat i que només es pot descobrir amb una mirada molt profunda: la seva sensibilitat és extremadament fina, delicada, una sensibilitat per la vida de la qual la majoria de persones en queda absent. Només valorant el seu treball amb aquesta mateixa intensitat pots arribar a comprendre´l. Tenim la sort que la seva obra és també molt pictòrica i té unes grans dosis de conceptualitat, que li neixen quasi sense adonar-se´n. I tots aquests elements ens van donant pistes, ens ajuden a seguir-la, a comprendre-la. Des de l´any 1975 fins avui ha mantingut una línea constant d´exposicions individuals i col·lectives que reuneixen una quantitat considerable d´obra.

No és possible imaginar la Camil·la sense veure-la envoltada de ceràmica: al seu taller, a la botiga, a les sales d´exposicions, a les fires,… Valgui humilment aquest article per agrair-li, en nom dels amants de la ceràmica, tota la seva trajectòria d´esforç i de constància per divulgar un art tan poc reconegut i valorat en el nostre país, tot i ser conscient que encara ho seria menys sense el treball permanent de persones com Camil·la Pérez Salvà.