Exposició Eines. Setembre 2013. St. Sadurní d’Anoia

El recull de peces que ens presenta Camil·la Pérez Salvà en aquesta exposició, amb el títol “Eines”, ens endinsa en  una nova reflexió sobre la  seva obra.

Camil·la Pérez Salvà és una persona atenta a la bellesa i amb una profunda vocació poètica, ens permet entrar en el seu món i en el seu pensament, ple de sensibilitat i amb una forta personalitat atreta per les formes d’expressió plàstica.

A través d’aquestes petites peces ens aclareix alguns aspectes bàsics de la seva personalitat, i ens ajuda a aprofundir en els mecanismes que mouen l’artista a expressar-se d’una certa manera;  són unes peces que confronten la seva pròpia visió amb la dels artistes de la seva generació.

La primera cosa a destacar és l’alt nivell de coneixement que té de la ceràmica. De vegades ens presenta el tema amb un innegable sentit plàstic, com un objecte en el qual veu un motiu d’expressió, tal com l’artista plàstic el sent i tal com l’emociona; perquè aquest sentit intern és la seva forma d’expressió.

Camil·la Pérez Salvà analitza i descriu les seves obres com una realitat on ella exercita amb mirada atenta. Per a ella l’art és tan real com totes les altres coses de la vida; i així ens en  parla.

Potser l’aspecte més original de la seva obra  és el contrast moltes vegades violent entre la seva particular mirada sobre la realitat complexa que genera l’obra i el resultat  que en surt de tot això. I ella ho viu de manera global, com a manifestació de l’activitat creadora del seu esperit.

Per a ella la ceràmica  i la vida són una mateixa cosa; i per això el camp del seu interès no es limita a obres més o menys afins a la seva sensibilitat d’artista, sinó que de vegades s’endinsa en obres o tendències que aparentment són allunyades del seu món. Però si hi aprofundim, trobem una obra  poètica  oberta a tot allò que passa al seu entorn.

És segurament aquest esperit obert a la novetat i aquesta mirada aguda allò que la porta a entendre les coses del seu voltant. Aquesta visió dóna a la seva obra un to íntim i profundament  viscut, i és per això que aquestes obres són riques en experiències artístiques i reflexives.

Si l’art ha de reflectir la realitat de cada època, a una època de trasbals i de crisi, a un món dividit, hi correspon un art turmentat. Però gràcies a l’art intemporal i universal som capaços d’entendre la vida; i la seva obra ens ho fa possible.

MADOLA . Agost 2013